divendres, 4 d’abril del 2008

Eudald Carbonell: caràcter i caràcter.

Faig referència a l'entrevista que Núria Navarro fa a Eudald Carbonell el passat diumenge a "El Periódico". Podeu trobar-la al suplement "quadern del diumenge". S'encapçala amb la informació de que el Codirector d'Atapuerca va presentar la mandíbula del primer europeu de la historia. El títol es prou suggestiu: "El que matarà la nostra espècie és no pensar". Inqüestionable. Només hi afegiria, si m'ho permeteu, un mot al final de la frase: prou; ens matarà el "no pensar prou".

Diu una de les preguntes: Què fem malament?

"La nostra evolució s'ha basat en la contínua col·lectivització de la feina. Quan fem coses que no tenen profit per l'espècie, venen els problemes..."

En Carbonell preveu que, més que el canvi climàtic, el que posa en perill la humanitat és el col·lapse...

"Col·lapsarem perquè la nostra consciència d'espècie no està socialitzada. Miri, per metabolitzar la revolució industrial van fer falta dues guerres mundials. Per metabolitzar la revolució científica ocorreguda en els últims 20 anys farà falta un col·lapse. En forma de fam, escassetat d'energia, desestructuració general, terrorisme...Calculo que a Occident el col·lapse trigarà encara unes quantes dècades...Podrien morir 2.000 o 3.000 milions de persones. El món ja no serà el mateix"

Estem perduts. Unes quantes dècades és un temps excessiu pels pocavergonyes d'avui. Compten amb que ells ja no hi seran...

El famós arqueòleg diu treballar en una teoria de l'evolució social:

"És bastant elemental. Som animals socials per naturalesa. Amb el telèfon mòbil, per exemple, ens estem relacionant d'una manera completament diferent i això fa que evolucionem. Però el que a mi realment m'interessa és la idea de consciència d'espècie..."

Continua definint...

"La consciència d'espècie transcendeix l'individu i la classe social. És la capacitat d'entendre la diversitat humana. Aquesta consciència va començar durant la crisi dels míssils, a finals del 1962. Va ser la primera vegada que els humans veien que podien destruir el planeta a través d'alguna cosa creada per ells. Va néixer la consciència crítica. Fa 10 anys s'ha aconseguit fer un filament d'ADN a partir de fosfats. D'aquí poc, només de bufar, ja tindrem un organisme viu. Quan puguem portar la vida fora del planeta serà l'eclosió de la consciència crítica!"

Encara treballo per entendre aquest concepte. Soc de ciències, però sembla que no mi vaig aplicar prou...

La bomba, però, està per arribar...

La periodista afirma: I si fos per vostè, fabricaria els nens en laboratoris.

"Obvi. No podem perdre la capacitat intel·lectual de la meitat de l'espècie perquè les femelles hagin de parir. Un fre a l'evolució! Engendrar és una cosa mecànica que es pot fer al laboratori"

Afegeix i qüestiona...

"Per què les femelles han de portar sempre la càrrega de les conseqüències de la prole? L'evolució passarà al segle XXI per la biologia, pel laboratori."

Per l'amor de Déu! Eudald! que et carregues el feminisme a cop de proveta! I la misogínia?

I la baixa per maternitat? En el futur, la podrà agafar l'analista responsable de la fecundació?

Podem eliminar, també, l'ovulació femenina amb totes les molèsties, despeses i mals de cap corresponents? O l'hem de mantenir com a factoria d'òvuls? Haurem de guardar-los a la nevera com ara fem amb els ous de gallina o haurem d'anar a ingressar-los al banc d'òvuls? La nostra compte d'òvuls donarà interessos? Podrem demanar hipoteques sobre els òvuls dipositats, futurs deutors...i què es fotin!?

I la captació del semen dels homes, serà tan assèptica com la munyida automàtica de les vaques (ja tenim tots els homes acollonits).

Donat que hi ha bancs de semen i bancs d'òvuls, en el futur, seran entitats diferents? A què dedicaran l'apartat d'obra social? O seran societats anònimes, amb accionistes? I si és així, els dividends, tindran una part exonerada de la Declaració de Renda?

La cotització del semen i els òvuls serà equiparable o fluctuarà com, diguem-ne, l'euro i el dolar?

S'eliminarà el donar el pit, ara que sembla que torni amb força? Recuperarem l'ofici de dida? Serà necessari el carnet de manipulador d'aliments?

Les llevadores, s'hauran de reciclar en què, exactament?

En Carbonell es declara marxista i aventurer. Però, noi, ha solventat el "problema" empresarial de l'absentisme laboral femení per antonomàsia. Ara bé, s'ha de reconèixer que és un dard enverinat. No hi haurà cap excusa per no equiparar sous de dones i homes.

La guinda...la periodista, com a peix a l'aigua, li demana...Dibuixi l'homínid del futur.

"Elegiria que no hi hagués sexe. El sexe ha sigut un invent de l'evolució per crear una complementarietat. Sense ella, no hauria pogut aguantar la complexitat dels mamífers. Però no ens fa falta."

Bé, amic, parli per vostè. L'entrevistadora intenta cercar, desesperadament, arguments...És divertit.

"Un es pot divertir de moltes maneres. Jo faria l'humà del futur hermafrodita. Així es podria dedicar a conèixer i a pensar..."

Senyor Carbonell, una de les maneres més comunes de divertir-se que a tingut el ser humà, des que el món és mon, ha estat el dedicar-se a conèixer i pensar com donar pel sac al veí. Si li traiem el sexe, pot donar-li per a ves a saber què.

Només comentar que, pràcticament, la possibilitat de lligar, en cas de ser hermafrodita, és dupliquen. És una millora sensible, sens dubte.

Resumint, tret de la vessant humorística i de doble sentit que pot donar l'entrevista, el cert és que, n'Eudald Carbonell, descriu un panorama que, tot i que pot semblar, en certs aspectes, radical, no sembla impossible. No estableix, tampoc, el temps per arribar a l'extrem on situa l'evolució humana. Així mateix, caldria veure les reaccions i evolucions de les diverses religions, la política, les lleis, les normes socials. Molt curiòs el nou mon que ens dibuixa l'arqueòleg. Fa dos segles, en els seus llibres, Juli Verne predigué diversos artefactes, mecanismes i esdeveniments que feren catalogar-lo com a somniador, radical, boig i...visionari. Res més, respecte per les opinions, crítica, si cal, i a observar. D'aquí a dos segles ho comentem.