La lògica del Logis (II)

Cal que parlem del perquè dels CIM's?

Qualsevol plantejament en el tema de comunicacions passa pel Port de Barcelona. Aquest, s'ha convertit en el hub (centre de xarxes) per excel·lència del Mediterrani i del sud d'Europa, pont per accedir al continent africà –en primera instància– i receptor / emissor de tota mena de mercaderies procedents / destinades a qualsevol dels altres continents.

Per desenvolupar aquest projecte ens cal una important quantitat de hinterland –terra posterior– zona d'influència de la gran estructura, en aquest cas, logística. És qüestió, doncs, de formar una xarxa que permeti regular el flux de mercaderies per abastir les necessitats dels mercats i població europea així com a facilitar l'abast dels nostres productes cap a altres mercats. En aquesta dinàmica no podem fer-nos estranys en assabentar-nos de la Terminal Marítima de Saragossa (tmZ), la Terminal Marítima de Tolosa (tmT), la Terminal Marítima de Perpinyà (tmP), el Port Sec de Port TangerMed, els Ports Secs de Coslada i Azuqueca de Henares, ambdós a la Comunitat de Madrid. Finalment, el Port té el projecte d'obrir noves terminals marítimes a Lió i al nord de França per donar servei al centre i nord d'Europa.

La majoria del trànsit de mercaderies –en terra– encara es produeix per carretera. Anem a veure'n el principal focus, el Port de Barcelona, per tenir-ne una idea.

Ja que tenim la dada de 30.000 camions diaris pel CIM Penedès, anem a comparar-ho amb el trànsit mig diari del Port de Barcelona:

Bastant lluny dels 30.000 camions tot i tractar-se del port que concentra la millor oferta logística i de transport de la Península Ibèrica i del sud d'Europa doncs gaudeix d'interconnexió de tots els modes de transport: port, aeroport, autopistes i ferrocarril.

Podem trobar dades aïllades respecte al CIM Vallès amb 4.311 vehicles de mitja diària (dades del 2007 i comptant tota classe de vehicles) o els 1.436 vehicles diaris del CIM Lleida (també amb tota classe de vehicles).

Uns dels factors als que, potser, no s'ha donat la importància suficient (i que ja apunten totes les memòries del Port de Barcelona) és al transport per ferrocarril. El fet és que:

• 180 trens diaris estalvien 20.000 camions diaris. Més de 4.000.000 de trajectes per any.
  
• La xarxa d'infraestructures ha de ser coherent amb la nova realitat i derivar cap a les noves solucions apuntades per organismes experimentats i estudis solvents.

Ja sabem, doncs, per on hem de començar a reivindicar i en quin sentit.

Sempre es parla del CIM Penedès com un macropolígon. Anem a fer-ne una comparació. D'esquerra a dreta tenim els 5 CIM ja construïts: ZAL, Vallès, Lleida, La Selva i Bages; seguidament els que estan en construcció: El Camp i L'Empordà; finalment, el/s que està/n en estudi: Penedès i Terres de l'Ebre (no n'he trobat dades).

Efectivament, ens trobem amb el 2on polígon més gran després de la Zona d'Activitats Logístiques que agrupa la ZAL de Barcelona i la ZAL d'El Prat. Les hectàrees d'ocupació doblen les dels CIM d'El Camp i L'Empordà. També s'observa que, cada vegada, els CIM es fan més grans.

• Cal negociar una ocupació racional, que no superi d'altres instal·lacions similars.
  
• Regular la construcció per tal de que la comarca assimili els canvis estructurals i es proveeixi dels serveis adients.
  
• Les institucions estudiaran el sistema i faran efectives les compensacions per rescabalar la zona afectada: integració al Gran Penedès en opcions turístiques i culturals.

Un altre punt a observar, important, és la destinació del sol afectat. Efectivament, trobem que hi ha polígons on l'edificació és del 38% tot i que, juntament amb els equipaments i serveis, acostumen a deixar el 40% per vials i zones verdes.

• Pactar un percentatge satisfactori de sol lliure i fer propostes d'integració a la comarca.

Unes primeres propostes partint de dades consultables a:

Port de Barcelona

• http://www.apb.es/
• Dossier de premsa 2006
• Dossier de premsa 2007
• Dossier de premsa 2008
  

Centres Logístics de Catalunya

• http://www.cimalsa.cat/

• Centres en funcionament
• Centres en construcció
• Centres en estudi
  

Zona d'Activitats Logístiques

• http://www.zal.es/
• Memòria 2006
• Memòria 2007

Ajuntament d'El Prat de Llobregat

• http://www.elprat.cat/
• Territori – Port – ZAL
  

La lògica aplicada al Logis

Sabeu què? Que si no parlem amb una mica de propietat podem fer servir una bajanada sense escrúpols ni consideració –sense adonar-nos-en. I això, a la llarga, degenera la discussió, el debat, per convertir-lo en una xerrameca de bar on tot està permès. El resultat final, doncs, és la pèrdua de credibilitat.

En diversos blocs penedesencs s’assumeix el trànsit de més de 30.000 camions DIARIS en la futura sortida de l’AP-7 a construir a Banyeres i que donarà accés al CIM. Bé, anem a veure-ho:

- Donem per suposat que els camions entraran i sortiran per aquesta sortida. Això comporta que, en un flux lògic i, d’altra banda necessari, n’entrin 15.000 i en surtin 15.000. Això comporta que, cada hora, n’hi passaran 625 en cada sentit. Ho sigui: 10 camions per minut d’anada i 10 camions per minut de tornada. Cada 6 SEGONS passarà un camió per l’entrada i un altre en sortirà (fet totalment necessari per acomplir la quantitat).

- Perquè un vehicle de 12 metres (podem afegir-hi 8 metres, distància de seguretat, fins a 20 metres) passi per un lloc en 6 segons, implica una velocitat constant de 12 Km/h. Això, per força, ha de provocar cues importants a la via d’accés (l’AP-7) que ràpidament pot veure minvat el seu caudal. D’afegitó, podem imaginar-nos la problemàtica d’aquesta via amb l’augment del transit els caps de setmana i en època de vacances.

Permeteu-me ficar-hi un petit entrebanc: un camió en trànsit cap al Logis té un accident i volca. Tarden 3 HORES en treure’l del accés. Això vol dir que:

- Si el camió accedia al Centre de Mercaderies haurà format una cua de 37,5 km a l’AP-7 (en només 3 hores) només de camions al/del CIM –a tocar l’un de l’altre– que voldran entrar al polígon. Si volem suposar que vindran tants vehicles en sentit nord com en sentit sud la cua serà de 19 km per cada sentit. En pocs minuts, afegint els altres vehicles en trànsit, deixarà impracticable l’espai d’autopista des de Tarragona fins a Martorell incloent les sortides i entrades pel camí.

- Si el camió sortia, haurà col·lapsat el Centre en 1.875 camions que no podran sortir, de cap manera. Ja em direu com es podrà desembussar a 6 segons per camió.

- Afegir, com a consideració, que 30.000 camions estacionats (deixant, tant sols, 1 m al voltant de cadascun) ocupen una superfície de 240 Ha, quan el polígon té 186 Ha de sol total; o sigui, sense posar-hi carrers, ni naus, ni res de res.

- Si un 10% dels camioners tinguessin que anar a dinar (3.000 persones) caldrien 30 restaurants amb capacitat de 100 places cadascun per abastar la demanda.

En cap d’aquests supòsits hem inclòs els vehicles ni els serveis que també hauran de tenir els propis treballadors del CIM ni les possibles visites. D’altra banda, no cal rumiar massa per adonar-se’n que el tràfic interior seria impossible. Penseu que, segons els camions proposats, cada 6 segons passa un vehicle llarg per l’entrada i un altre per la sortida i encara no hem plantejat que aquests facin maniobres per entrar o sortir de les naus d’origen o destí. Tampoc comptem que hi ha horaris de dinars i canvi de torns que alenteixen tots els tràmits per enllestir la facturació dels vehicles, ni tampoc la fluctuació que pot produir-se en les 24 hores, ni en els 7 dies de la setmana, ni en els 12 mesos de l’any. Tampoc podem invertir els números així com així. Qualsevol petita variació ens conduirà –mai més ben dit– a un caos total.

Resumint: Hi ha motius favorables i d’altres contraris al Logis. Segur que l’ordre de valors de cadascun farà trontollar la balança cap una banda o l’altra. Segur que tothom vol el millor. Segur que hi ha arguments consistents per cada opinió.

Però, sisplau, quan una qüestió sigui algebraica no us faci mandra aplicar-hi l’òptica de la lògica. Més que res, per no caure en la demagògia matemàtica que, segurament, és la més vulnerable a la raó i l’objectivitat.

Somni d'una nit d'estiu (3)

...o gat per llebre...

He obert els ulls immers en una gran cua de gent. Les camisetes barrades blaugranes m’han fet entendre que estava esperant per entrar al Camp Nou.

-Això del Gamper no entra amb l’abonament?

-No, noi, has de pagar-ho a banda? S’ha de fer diners pels fitxatges, saps?

Ja érem dins. Havíem passat pels torns com vedells a l’escorxador amb la diferència que, aquí, et desplomen abans d’entrar. Això sí, dirigits per la intuïció i el desig arribem com a guiats per una mà invisible fins el seient assignat.

Surten les estrelles. Presentació al més estil nord-americà. Es coregen els noms com a veritables semidéus. Saluden. Els futbolistes fan el típic balanceig; com sí, d’un moment a l’altre, haguessin de començar a córrer. Ho compassen amb saltironets: discrets, mesurats, inconsistents.

En acabar, donen les alineacions. Has de ser un barcelonista amb un mínim de 22 dels 23 parells de cromosomes blaugranes per conèixer els jugadors. La gran majoria tenen fitxa del filial que juga a 2a B.

-Tenim un gran planter-diu un aficionat veí.

-Si, però avui podia posar els bons, no?

Miro el preu de l’entrada. Si la majoria de jugadors són del Barça Atlètic, podria anar-los a veure, de franc, qualsevol dia que volgués.

-En Guardiola vol donar-li una llicó al Beguiritain i fer-li veure que no té jugadors.

Caram! Que no poden dir-s’ho en un despatx, això? Han d’esperar a fer-ho en llenguatge subliminal davant de 94.000 aficionats?

La primera part va perdent pistonada a mesura que passen els minuts i els joves van afectant-se pel calor i la defensa ordenada dels britànics. Contra atac d’ells: gol. 0-1. Mitja part.

-Ara posarà els bons. Ja ho veuràs-diu un entès.

Surten Ibrahimovic, Messi, Pique i Keita. En un primer moment sembla que la cosa canviarà; potser més pel respecte del jugadors del Manchester City als que han entrat del Barça que per l’efecte pràctic en el joc d’aquests. Un miratge. Un parell de fuetades en forma de xuts al pal donen un xic d’emoció. La gent espera en va que es capgiri la situació.

-A veure si s’haurà pansit la flor al cul del Guardiola.

-Si, aquest any patirem.

Ja suren els baixos instint culers. L’àrbitre allarga –innecessariament– quatre minuts el partit. Es desperten alguns que pesaven figues feia estona i cap a casa.

-En Florentino ha rebentat el mercat!

-El Florentino acaba d’arribar i, nosaltres, fa dos anys que no fitxem ningú amb cara i ulls-respon un altre.

Primer: Algú va dir que, els experiments, s’han de fer amb gasosa. Segon: Guardiola va avisar de que, per ell, el Gamper era un amistós més. Tercer: Els preus no eren d’amistós i, històricament, el Gamper ha estat un torneig important i que s’ha pres seriosament. Em turmentava encabir aquests tres punts en un espai coherent.

M’he despertat cobert d’una suor freda i, a la mà, hi tenia una estampeta de la Verge de Guadalupe, patrona dels descobridors.