Ni més ni menys, ens demana el parer sobre unificar les tres Festes Majors que s’hi celebren: Poble, La Platja i Segur, en una de sola. La idea no és fer-ne desaparèixer cap. Si més no, quedarien reduïdes sensiblement per potenciar la gran festa resultant.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Una de tres...
dilluns, 14 d’abril del 2008
On sou, republicans?
VIQUIPÈDIA
En una definició àmplia, una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què el ciutadans tenen el dret al vot la qual cosa dóna al govern el fonament de legitimitat i sobirania. Sovint, les monarquies i les repúbliques es descriuen com a conceptes mútuament exclusius. En aquest sentit les monarquies constitucionals, encara que amb sistemes electorals democràtics no són repúbliques, atès que el màxim sobirà executiu, amb poders limitats o merament cerimonials, no hi és elegit democràticament pel poble. De vegades les dictadures s'han anomenat "repúbliques" només per designar que el poder no recau sobre un monarca.
ENCICLOPEDIA CATALANA
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d'estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d'una elecció popular, directa o indirecta. En aquest sentit s'oposa a monarquia. En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat. La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució. Segons la natura d'aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista o parlamentària. Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal. Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats italianes de l'edat mitjana i la moderna, la idea republicana neix amb el concepte de sobirania nacional i té les primeres realitzacions en la independència nord-americana i la Revolució Francesa. La forma de govern republicana ha esdevingut majoritària a escala mundial, sobretot a partir de la independència llatinoamericana al s XIX i del procés descolonitzador africà i asiàtic al s XX.
REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA
(Del lat. respublĭca).
1. f. Organización del Estado cuya máxima autoridad es elegida por los ciudadanos o por el Parlamento para un período determinado.
2. f. En algunos países, régimen no monárquico.
3. f. Estado que posee este tipo de organización o de denominación.
4. f. Cuerpo político de una sociedad.
5. f. Causa pública, el común o su utilidad.
6. f. irón. Lugar donde reina el desorden.
DICCIONARI DESCRIPTIU DE LA LLENGUA CATALANA
1.- [Nincompt] Forma de govern en què el cap d'estat és escollit pel poble o pels seus representants per a un període de temps determinat. ~ democràtica, ~ socialista, ~ popular // proclamar la ~, constituir una ~. Nosaltres proclamem una República legalment —accentuà— per mitjà del sufragi universal. [Foix (1942): 32, p. 68].
ENCYCLOPAEDIA BRITANNICA
Form of government in which a state is ruled by representatives elected by its populace. The term was originally applied to a form of government in which the leader is periodically appointed under a constitution; it was contrasted with governments in which leadership is hereditary. A republic may also be distinguished from direct democracy, though modern representative democracies are by and large republics.
ENCYCLOPEDIE DE DIDEROT-ALEMBERT
S. f. (Gouvern. polit.) forme de gouvernement, dans lequel le peuple en corps ou seulement une partie du peuple, a la souveraine puissance. Reipublicae forma laudari faciliùs quàm evenire, & si evenit, haud diuturna esse potest, dit Tacite, annal. 4.
Lorsque dans la république le peuple en corps a la souveraine puissance, c'est une démocratie. Lorsque la souveraine puissance est entre les mains d'une partie du peuple, c'est une aristocratie.
Lorsque plusieurs corps politiques se réunissent ensemble pour devenir citoyens d'un état plus grand qu'ils veulent former, c'est une république fédérative.
Les républiques anciennes les plus célebres sont la république d'Athènes, celle de Lacédémone, & la république romaine.
Fins i tot la classista “britannica” és més explícita que la insípida “Real Academia Española”. Per què serà? Permeteu-me anar a l’origen...
LA REPÚBLICA SEGONS PLATÓ
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató. L'obra està estructurada en 10 llibres on Plató parla per boca del seu mestre Sòcrates.
En els quatre primers llibres estan exposades les quatre teories principals sobre l’origen de la Polis i el concepte de Justícia: Les mitòlogiques tradicionals, les dels sofistes realistes (la justicia no és altra cosa que aquell ordre imposat per qui té la força de fer-se obeir), la teoria contraactualista (contraposen llei i naturalesa i la justicia és una convenció humana). Aquí es quan Sócrates, en realitat Plató, exposa la seva teoria de l’estat entès com organisme on la justicia és una harmonia conscient i vivent i la societat un fet natural.
Prossegueix l’obra com una contínua reflexió sobre la política i les relacions entre els governants i els ciutadans. Dóna gran importància a l’educació dels ciutadans (incloses les dones). Filosofa sobre la idea del bé. Exposa la seva teoria de les quatre fases del coneixement que acaben amb la definitiva contemplació de l’ésser suprem. Presenta el famós Mite de la caverna que explica les relacions entre els dos mons, el sensible (la caverna) i l’exterior (les idees). Compara els sistemes polítics de l’època: timocràcia espartana, oligarquia, democràcia i tirania.
En l’últim llibre intenta preveure les conseqüències de la implantació de l’estat just que propugna i finalment analitza les diferències entre poesia i filosofia tot i afirmant la preponderància d’aquesta última.
"La República" és, a més d’una utopia social, un tractat de política i una reflexió sobre l’ésser humà. La influència d’aquesta obra ha estat contínua en el pensament polític d'occident al llarg del temps.
Ja que se celebra, citem-ne ni que sigui les disposicions generals del títol preliminar d’aquesta...
CONSTITUCIÓ DE LA IIª REPÚBLICA
Artículo 1º.España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia. Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo. La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones. La bandera de la República Española es roja, amarilla y morada.
Artículo 2º.Todos los españoles son iguales ante la ley.
Artículo 3º. El Estado español no tiene religión oficial.
Artículo 4º. El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las lenguas de las provincias o regiones. Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.
Artículo 5º. La capitalidad de la República se fija en Madrid.
Artículo 6º. España renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.
Artículo 7º. El Estado español acatará las normas universales del Derecho internacional, incorporándolas a su derecho positivo.
"El problema de la República fou, des dels seus inicis, que no hi havia republicans amb prestigi, que el nou règim caigué a les mans dels antics monàrquics, fastiguejats amb Alfons XIII però no amb la societat que hi havia. No volien, és clar, fer la Revolució Francesa, obra de la burgesia francesa, i la burgesia del país -començant per la catalana- no volia canviar les coses, sinó només les figures (i encara, sovint ni això). Els que volien un canvi de societat eren els de la base, els obrers, els pagesos, els artesans, els petits botiguers del poble i de barri, que venien a fiat als veïns que feien vaga, però aquests reclamaven una revolució socialista o anarquista, però no burgesa. Joaquim Maurín, que poc abans havia fundat el Bloc Obrer i Camperol, deia que ja que la burgesia del país no era capaç de fer la seva revolució, l'havien de fer els obrers, per passar després al socialisme (i encara sort que no era el socialisme del PCE, que el 14 d'abril, calcant una consigna de Moscou, reclamava a la Puerta del Sol todo el poder a los soviets, en un país on pocs sabien què era un soviet i on, és clar, no n'hi havia cap)."
Doncs, que voleu que us digui, quants n’hi ha de partits suposadament republicans que giren el cap a una altra banda? Que fàcil és acomodar-se en un despatx de Madrid a veure-les venir, oi? I els joves, l’esperit republicà, que? De vacances? O potser cal no fer soroll per veure si heretem el despatx? Potser sí que s’han tornat monàrquics d’escó i despatx!
La frase de sempre: Si Plató, Voltaire, Rousseau, Montesquieu, Macià i/o Largo Caballero aixequessin el cap, es deprimirien per la minsa lluita pels ideals que hi ha avui en dia. Homes i dones de veritat defensant principis amb la vida, si convenia. Aquí i ara, ho arreglem amb quatre floretes al cementiri. Em recorda la llonganissa sense pebre, sense sal, sense gluten, sense grassa...no hi queda ni tan sols el fil per penjar-la. Ara si, l’etiqueta “majestuosa” i clarivident ens informa: LLONGANISSA AUTENTICA ARTESANAL.
divendres, 4 d’abril del 2008
Eudald Carbonell: caràcter i caràcter.
Diu una de les preguntes: Què fem malament?
"La nostra evolució s'ha basat en la contínua col·lectivització de la feina. Quan fem coses que no tenen profit per l'espècie, venen els problemes..."
"Col·lapsarem perquè la nostra consciència d'espècie no està socialitzada. Miri, per metabolitzar la revolució industrial van fer falta dues guerres mundials. Per metabolitzar la revolució científica ocorreguda en els últims 20 anys farà falta un col·lapse. En forma de fam, escassetat d'energia, desestructuració general, terrorisme...Calculo que a Occident el col·lapse trigarà encara unes quantes dècades...Podrien morir 2.000 o 3.000 milions de persones. El món ja no serà el mateix"
Estem perduts. Unes quantes dècades és un temps excessiu pels pocavergonyes d'avui. Compten amb que ells ja no hi seran...
El famós arqueòleg diu treballar en una teoria de l'evolució social:
"És bastant elemental. Som animals socials per naturalesa. Amb el telèfon mòbil, per exemple, ens estem relacionant d'una manera completament diferent i això fa que evolucionem. Però el que a mi realment m'interessa és la idea de consciència d'espècie..."
Continua definint...
"La consciència d'espècie transcendeix l'individu i la classe social. És la capacitat d'entendre la diversitat humana. Aquesta consciència va començar durant la crisi dels míssils, a finals del 1962. Va ser la primera vegada que els humans veien que podien destruir el planeta a través d'alguna cosa creada per ells. Va néixer la consciència crítica. Fa 10 anys s'ha aconseguit fer un filament d'ADN a partir de fosfats. D'aquí poc, només de bufar, ja tindrem un organisme viu. Quan puguem portar la vida fora del planeta serà l'eclosió de la consciència crítica!"
Encara treballo per entendre aquest concepte. Soc de ciències, però sembla que no mi vaig aplicar prou...
La periodista afirma: I si fos per vostè, fabricaria els nens en laboratoris.
"Obvi. No podem perdre la capacitat intel·lectual de la meitat de l'espècie perquè les femelles hagin de parir. Un fre a l'evolució! Engendrar és una cosa mecànica que es pot fer al laboratori"
Afegeix i qüestiona...
"Per què les femelles han de portar sempre la càrrega de les conseqüències de la prole? L'evolució passarà al segle XXI per la biologia, pel laboratori."
Per l'amor de Déu! Eudald! que et carregues el feminisme a cop de proveta! I la misogínia?
I la baixa per maternitat? En el futur, la podrà agafar l'analista responsable de la fecundació?
Podem eliminar, també, l'ovulació femenina amb totes les molèsties, despeses i mals de cap corresponents? O l'hem de mantenir com a factoria d'òvuls? Haurem de guardar-los a la nevera com ara fem amb els ous de gallina o haurem d'anar a ingressar-los al banc d'òvuls? La nostra compte d'òvuls donarà interessos? Podrem demanar hipoteques sobre els òvuls dipositats, futurs deutors...i què es fotin!?
I la captació del semen dels homes, serà tan assèptica com la munyida automàtica de les vaques (ja tenim tots els homes acollonits).
Donat que hi ha bancs de semen i bancs d'òvuls, en el futur, seran entitats diferents? A què dedicaran l'apartat d'obra social? O seran societats anònimes, amb accionistes? I si és així, els dividends, tindran una part exonerada de la Declaració de Renda?
La cotització del semen i els òvuls serà equiparable o fluctuarà com, diguem-ne, l'euro i el dolar?
S'eliminarà el donar el pit, ara que sembla que torni amb força? Recuperarem l'ofici de dida? Serà necessari el carnet de manipulador d'aliments?
Les llevadores, s'hauran de reciclar en què, exactament?
En Carbonell es declara marxista i aventurer. Però, noi, ha solventat el "problema" empresarial de l'absentisme laboral femení per antonomàsia. Ara bé, s'ha de reconèixer que és un dard enverinat. No hi haurà cap excusa per no equiparar sous de dones i homes.
La guinda...la periodista, com a peix a l'aigua, li demana...Dibuixi l'homínid del futur.
"Elegiria que no hi hagués sexe. El sexe ha sigut un invent de l'evolució per crear una complementarietat. Sense ella, no hauria pogut aguantar la complexitat dels mamífers. Però no ens fa falta."
Bé, amic, parli per vostè. L'entrevistadora intenta cercar, desesperadament, arguments...És divertit.
"Un es pot divertir de moltes maneres. Jo faria l'humà del futur hermafrodita. Així es podria dedicar a conèixer i a pensar..."
Senyor Carbonell, una de les maneres més comunes de divertir-se que a tingut el ser humà, des que el món és mon, ha estat el dedicar-se a conèixer i pensar com donar pel sac al veí. Si li traiem el sexe, pot donar-li per a ves a saber què.
Només comentar que, pràcticament, la possibilitat de lligar, en cas de ser hermafrodita, és dupliquen. És una millora sensible, sens dubte.
Resumint, tret de la vessant humorística i de doble sentit que pot donar l'entrevista, el cert és que, n'Eudald Carbonell, descriu un panorama que, tot i que pot semblar, en certs aspectes, radical, no sembla impossible. No estableix, tampoc, el temps per arribar a l'extrem on situa l'evolució humana. Així mateix, caldria veure les reaccions i evolucions de les diverses religions, la política, les lleis, les normes socials. Molt curiòs el nou mon que ens dibuixa l'arqueòleg. Fa dos segles, en els seus llibres, Juli Verne predigué diversos artefactes, mecanismes i esdeveniments que feren catalogar-lo com a somniador, radical, boig i...visionari. Res més, respecte per les opinions, crítica, si cal, i a observar. D'aquí a dos segles ho comentem.
Nou bloc: CALAFELL ÉS FESTA
El bloc ens informa de que "l'Internet 2.0 posa al nostre abast la tecnologia per comunicar-nos ràpidament i amb eficàcia. En breu us oferirem el recull d'actes de les diferents Festes Majors. Cronològicament, primer la de Sant Pere, al nucli de La Platja. Posteriorment, la de la Santa Creu que es celebra al Poble i, en darrer lloc, la de Sant Miquel, pel nucli de Segur."
Ja s'hi pot aconseguir informació dels CONCERTS JOVES de les Festes Majors de Sant Pere, a la Platja i la de la Santa Creu, del Poble. En breu, s'hi afegirà la de Segur de Calafell.
En el bloc es demana l'opinió sobre concerts i grups, tot afegint que:
"Els membres de la Comissió volen aprofitat al màxim la interconnexió que ofereix el bloc. A cada comentari podreu donar la vostra opinió, suggerir enquestes, veure'n el resultat de les existents i proposar-ne qualsevol de nova. Doneu l'opinió de la programació que hem efectuat, que n'espereu i, un cop hagi succeït, informeu-nos de com ho heu vist, si pagava la pena i si cal tornar-hi."
S'anima a participar doncs:
"Les vostres idees conformaran les Festes dels anys vinents. Les vostres valoracions serviran per copsar les preferències i ajustar el nostre treball als vostres gustos."
"Així mateix, ens permetrà informar-vos dels horaris, normes d'inscripció, bases i demés que us caldrà saber per participar en els diferents actes."
El bloc es compromet a:
"El servei estarà permanentment atès. Comporta el que podeu sol·licitar qualsevol informació referent a la Festa i rebre la contesta en 24 hores."
I, per començar a complir les expectatives, ofereix links directes a les web dels grups contractats o als espais del Myspace dels que no disposen d'allotjament propi.
"El bloc permetrà també accedir, directament, a totes les web, blocs o enllaços dels grups que participin en les diferents Festes Majors. Aquest apartat, també estarà obert als vostres suggeriments per tal d'estar sempre actualitzat en referència a les vostres preferències."
El bloc espera mantenir un nivell de participació alt que permeti els organitzadors captar les preferències dels ciutadans de Calafell i aprofitar-ho per acostar la festa als participants.
dijous, 3 d’abril del 2008
El CIM, ni si, ni no, tot el contrari (II)
Aquest escrit és una contesta a un dels comentaris d'en Josep LLPDS en l'article "El CIM, ni sí, ni no, tot el contrari" editat al meu bloc "un piset amb vistes" i al "Penedès en xarxa". Crec que pot ser una eina de debat:
Tal com dius, el CIM no és més que un cas que, tot i la seva importància i excepcionalitat, demostra un rerefons molt més profund.
Hi ha aspectes que no són exclusivament penedesencs però que demostren els nous tarannàs de la nostra societat. Poques coses estimulen la protesta airada de la gent. Enrere queda l'època de la transició, curulla de manifestacions, vagues i piquets. Una etapa en que la gent tenia necessitat de sortir al carrer i fer sentir la veu. Una de les puntes de llança, si més no, la més expeditiva, era la vessant estudiantil. Els universitaris es sentien portaveus de una societat que despertava i altaveus de reclamar un lloc transcendent en les decisions que es prenien. Molts d'aquells agitadors socials van esdevenir representants polítics. Una altra font de la política fou la capçalera de les associacions. Així, molts membres de juntes associatives, d'entitats i grups foren reclutats indiscriminadament com a regidors, consellers, diputats o senadors. Aquest fet afavorir l'arrencada de la maquinària política, inexistent fins aleshores. Per altra banda, buidà de contingut directiu i ideològic un munt de societats socials.
És evident que el món associatiu encara no s'ha refet de la fugida dels seus dirigents. A finals del 2007 vaig tenir el plaer de coincidir amb el president de Cors de Clavé, Antoni Carné en un debat – col·loqui sobre les Caramelles. En Carné va fer palès que, potser seria hora de que, totes les cessions de recursos humans que van oferir les associacions, tornessin als seus orígens. O sigui, que els polítics convertits es "reciclessin" una altra vegada a les entitats. Això, donaria una vigor inaudit al món associatiu i, per afegitó, al món REIVINDICATIU.
Si acceptem que aquest fet ha succeït ens serà més fàcil d'entendre com certs moviments socials no obtenen el ressò que, per la seva importància, haurien de tenir.
Les entitats, totes, necessiten una xarxa pròpia de contacte i comunicació. Encara no parlo de col·laboració que seria el pas següent.
Dins d'aquests contactes s'ha d'establir espais comuns, amb interessos comuns i problemes comuns.
S'han d'establir estudis, projectes, prioritats i plans d'actuació. Consensuar-los i debatre'ls. Veure la vegueria o la comarca com un espai sencer i propi de tots els habitants (perdoneu, però en molts comentaris m'ha semblat entendre-hi un egoisme inacceptable).
Efectuar la pressió necessària (amb tota la amplitud que conté aquesta paraula) davant les institucions polítiques per atendre les diverses sol·licituds i respectar la representació de les entitats demandants en els òrgans de decisió corresponents.
Acceptar i promoure les consultes populars que es considerin oportunes en temes puntuals. Garantir la vinculació de les mateixes en l'actuació de tots els representats polítics del territori.
La nostra democràcia, tot i el que ens pensem, encara es jove. Tots aquests moviments d'anada i tornada dels nostres líders socials encara està en ple trasbals. Per això tenim la sensació de que el nostre univers s'acaba, només, uns metres més enllà del nostre llogarret. Cal que prenguem posició i visió de grup, responsabilitat i cohesió. Podem debatre de l'humà i lo diví. Siguem conscients, però, que tots haurem de cedir (un xic) per que les decisions ens vinculin a tots. I, sobretot, quan sigui la decisió de tots, tots a defensar-la.