dilluns, 3 de novembre del 2008

Vine al mercat, Reina!

Vet aquí que la Reina d’Espanya li preocupa l’avortament, l’eutanàsia i l’anomenar matrimoni a la unió de dos homes (de dues dones no n’he sentit res, de moment estan exemptes). Sembla ser que la separació, el divorci i l’autorització del Vaticà per poder contraure matrimoni quan t’has separat del primer marit, això ja no la preocupa tant; no n’ha fet esment. Té una preocupació, diguem-ne, selectiva. Ja ho veureu.

Alguns s’han afanyat a recordar que, en un país democràtic, la monarquia no ho és de democràtica. Si els monarques hi són, doncs, i mentre hi siguin, que callin. Si no els pots dir el que vols, no poden donar motius de diàleg o controvèrsia.

Teòricament, són el reis de tothom (com els de l’Orient però més cars, que ja és dir), també dels avortistes, dels eutanasiadors i dels homosexuals i lesbianes, estiguin legalment units, ajuntats o com els surti del nap i/o la patata dir-ne (mai més ben dit).

Casi tots els qui viuen de la moma pública s’han afanyat a defensar l’opinió de sa majestat. És clar, té tanta raó... On s’és vist que la gent avorti; per la mort de Déu, no s’entén. Tothom hauria de fer com els seus sagals que no miren prim. És descendència a càrrec de l’erari públic. Poden tenir-ne a dotzenes, si volen; només és qüestió de posar-se a la feina. Ah! I no els hi calen guarderies; tenen servei de mainadera. Enfeinats com estan, tot el dia amunt i avall, en aquest hotels tan luxosos, aquests dinars i sopars tan indigestos. Ai senyor! Quin esforç. És que no ens en fem càrrec.

L’eutanàsia si que fa vesar el got. Mare meua! –que diria un amic meu–. Si tu pots anar a qualsevol –quan dic qualsevol, dic de veritat, qualsevol– clínica, hospital, metge especialista, eminència cercant i trobant tractament, medicació, experiment, provatura i/o solució, l’eutanàsia queda lluny, molt lluny. I si es dona el cas, amagarem el que faci falta i farem el que convingui.

Respecte a la unió de dos homes, dues dones, un home i una dona, una dona i un home, un home i una altra cosa, una dona i una altra cosa i els múltiples numèrics corresponents a cada cas...tant me fot. Mentre els dos o múltiples de cada cosa hi estiguin d’acord que facin el que vulguin. I que li diguin com els vingui de gust.

No ens ho mirem bé i no ho podem entendre. La monarquia: “no és d’eixe món”.

A la mestressa de la Casa Reial no li preocupa la hipoteca doncs el palau ja el tenen pagat de fa dies i sense bonys. Sembla que el van pagar al comptat, sense crèdits. Els fills també estan lliures de carregues immobiliàries. I això que el nen s’ha comprat una unifamiliar aïllada complerta, diguem-ne (que ara, pacientment, va omplint a força de maluc).

En aquest moment, la veritable preocupació d’aquest país és anar al mercat amb el diners suficients per tornar a casa amb la senalla plena. Però, ah nois! Això, a la Reina, no la preocupa. No és el seu cas. Ella surt menjada de casa o va amb dietes pagades.

Recordo l’eslògan de l’ajuntament de Barcelona de fa uns anys: Vine al mercat, Reina!

4 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

ja està bé que pensi i que ho digui. Ara sembla que tinguin veu i tot. Durant molts anys semblava que només deien coses bones i prou. Ja era hora que es posicionessin d'una forma clara. Perquè tenen uns ideals i una manera de ser com tothom. Ja era hora. És igual el que digui l'important és que parlin.

Jordi Voltà ha dit...

La possible confrontació argumental vindria de que el seu càrrec -teòricament- s'ostenta per a tots, els del si i els del no, els del blanc i els del negre.

La monarquia constitucional és una institució que penja del cel (no sé sí d'un fil prim o d'una gruixuda corda). Una democràcia, que proposa la igualtat (també davant la llei) entre tots els ciutadans es contraposa amb els drets atorgats a la monarquia en la Constitució (i amb el concepte de monarquia mateixa).

La Constitució recolza el concepte supra-personal dels familiars borbònics. Els supra-personals (pot dir-se de qui té drets superiors als altres) no poden mantenir converses, discusions, opinions i controvèrsies corresponets a l'ambit dels ciutadans de peu. Si baixen a l'àmbit dels "mortals" perden la suposada dignitat i es posen al peu dels cavalls de l'opinió pública.

Ah! I si parlen gaire...duraran poc.

Jordi Voltà ha dit...

Perdoneu, m'he deixat:

Amen!

Montse ha dit...

Aquesta gent el que són es una despesa immensa per a tots, i la família cada vegada és més gran, la veritat és que no els considero els meus reis, no m'agrada el que és la Monarquia, per a mi despeses i prou.
En quan a les opinions de la reina, em sembla que a poco a poc es treuen la màscara, i anirem veient de quin peu calcen.
A mi el que em preocupa es la qua tant gran que hi ha a l'INEM cada dia, quan hi passo, mai ho havia vist tant ple.