divendres, 29 de febrer de 2008

El CIM, si, no o tot el contrari.

Una de les polèmiques de referència a la nostra comarca és la construcció del CIM (Centre Integral de Mercaderies) en terrenys dels municipis de l’Arboç i Banyeres. Per informar-se sobre l’assumpte –si feu anar el Google– hi ha 188.000 possibles entrades, si bé la que us donarà més informació és la www.nofemelcim.org.
En ella hi podem llegir:

"La Plataforma "No fem el CIM" és va crear l'any 2003 arran de la sospita que la Generalitat volia construir un Centre d'Intercanvi de Mercaderies que en un principi ocupava 220 ha. Aquest projecte s'estava portant d'amagat i en aquell moment ni Generalitat ni Ajuntaments oferien informació als veïns que la sol·licitaven"

Efectivament, per aquelles dates, la Generalitat va gestionar l’adquisició d’una gran quantitat de sòl. Al contrari del que diu la Plataforma, si més no, la cosa fou més que evident. Sobre tot quan hi ha algú que paga els terrenys per sobre del preu de mercat La informació corre que se las pela; la informació que interessa, és clar. La de que hi havia algú comprant massivament, corregué com la pólvora. Hi hagué diversos propietaris –que disposaven d’una gran quantitat de sòl– que esperaren fins el darrer moment per donar el si. El preu que n’obtenir-en fou, si fa o no fa, el mateix que els qui van vendre primer. N’hi ha que van assessorar-se del fet de voler-se plantar i no vendre (no se sap si per interès o per interès) i, segons sembla, la resposta dels professionals del dret va ser que acceptessin, doncs, a males, els expropiarien i aplicarien el "preu just". O sigui, en diners, el mateix. La fal.lera per saber que s’hi faria venia donada per albirar si se’n podia treure alguna cosa de tenir, al costat, ...un parc logístic. Els veïns que van adreçar-se als ajuntaments –posem un cas, el de l’Arboç– eren informats que s’hi faria un centre de mercaderies. Per tant, no és del tot cert que l’afer fou tractat amb més nocturnitat i traïdoria que qualsevol altre compra de sòl de les que, habitualment, tots coneixem del municipi de cadascun.


Si esbrinem i comparem els regidors d’aleshores, els que s’han adherit a la Plataforma i els que manen actualment, hi ha certes coincidències que et poden fer venir ganes de riure.


També, la pàgina web de la Plataforma, ofereix la possibilitat de adherir-se:
"A la Plataforma NO FEM EL CIM, amb l’objectiu d’unificar els esforços de les entitats i persones que treballen per tal de reivindicar la protecció i ordenació dels espais de la nostra comarca, amenaçats per actuacions urbanístiques com aquesta"
Bé, observant com s’ha “protegit i ordenat els espais de la nostra comarca, amenaçats per actuacions urbanístiques” en els darrers 50 anys, ja n’hi ha per començar a córrer cap a les armeries i formar piquets per a cavar barricades.
La Plataforma es declara apolítica. El capítol d’adhesions, però, s’encapçala, després de “les signatures recollides que es compten per milers” –anònimes–, pels “Ajuntaments i Polítics contra el CIM” (ull amb les majúscules d’ajuntaments i de polítics) on hi figuren els dos consells comarcals del Penedès i una relació d’ajuntaments. Només comentaré que no hi són (pot ser per oblit, omissió o vocació) els de: Albinyana, Bonastre, Calafell, Cunit, Masllorenç, El Montmell i Santa Oliva, tots ells del Baix Penedès (50% dels municipis). Respecte a l’Alt Penedès hi ha 3 adherits de 27 existents (l’11%); del Garraf, 1 de 6 (el 16%).
En un altre apartat, “No fem el CIM” ens informa de que:
"El CIM Penedès (Centre Integral de Mercaderies) és un projecte que pretén convertir 186 hectàrees entre els municipis de Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume en un MACRO Polígon Industrial. Aquesta superfície de ciment, equivalent a uns 250 camps de futbol i 4 vegades més gran que el CIM Vallès, convertirà aquesta zona en un parc logístic sense valor afegit i generarà un tràfic diari de més de 10.000 vehicles. La construcció del CIM suposarà el col·lapse de carreteres, l'augment de la contaminació, la falta d'aigua, l'increment desmesurat de la població, la saturació dels serveis sanitaris i la pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels nostres pobles i de tot el Penedès"
Del projecte, efectivament, es pot dir que: és faraònic, ocupa un lloc excessiu i crearà tensions d’infraestructures. Ara bé, dir que el parc "no tindrà valor afegit"...no entenc com es pot fer caber, en la mateixa frase, amb “l’increment desmesurat de la població”. Vaja, que els nous habitants no menjaran, no es vestiran, no gaudiran, no viuran, ni conviuran. A part, només cal mirar el cordó de la costa (també punts de l’interior de la comarca) a l’estiu i caps de setmana per adonar-se de que hi ha col·lapse de carreteres, augment de la contaminació i saturació dels serveis sanitaris. La manca d’aigua, per desgràcia, està tan generalitzada, que ja no se sap per on posar-hi ma. A la “pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels pobles” no hi veig cap problema, en observar com –tots ells– han solucionat amb un èxit total els problemes de la immigració (la dels anys 50, la dels 90 i la d’ara).
Si fem una foto d’ara, doncs, els problemes no són gaire diferents dels que ens plantejaria el CIM.
Malgrat el període estival, la nostra comarca està mancada del nivell industrial d’altres. Lògicament, també és inferior el seu percentatge en empreses de serveis, una cosa porta a l’altre. Només cal veure les andanes de les estacions de tren i els nusos de carreteres de la comarca a certes hores del matí per adonar-se que la majoria de la nostra gent ha de desplaçar-se a comarques veïnes per a treballar. Podem defensar que això es deu als nouvinguts de Barcelona i rodalies. El cert és, però, que una gran part dels nostres fills han de trobar feina lluny del Penedès. Un símptoma no gens favorable.
La que, tot sovint, anomenem “societat del benestar” es basa en un equilibri tan delicat com macabre. Generem una quantitat ingent de necessitats que comporten una gran quantitat de residus i noves necessitats. Dels darrers, la nostra comarca en pateix a l’estiu. Hem d’afegir-hi les vies de comunicació (carretera i ferrocarril) que parteixen en dos el territori...
Fins fa dos anys, les úniques comarques de Catalunya que no disposaven d’hospital comarcal eren Les Garrigues i el Baix Penedès. Ells encara no en disposen. Critiquem, amb tota la raó del món, la poca descentralització; però la volem interessadament. Ens interessa la de la sanitat, l’educativa, la que ens afavoreix. No volem la que porti conflictes o tensions. Semblem la sogra que deia: Qui els hi fa el nas, que els porti al braç! Malgrat que el qui posa el braç i el qui puja al braç hauran de pagar-li a la sogra la pensió de jubilació, la despesa sanitària i si cal, integrar-la a la llei de dependència. N’hi ha d’altres que diuen que, ells, ja paguen els seus impostos per què els hi solucionin. Que feliç viure enganyat. I perillós. Per altra banda, la voluntat de la gent és important, organitzar-la és positiu. Prou difícil és posar-nos d’acord uns quants com per no donar-li embranzida i representativitat.
Senyors, no sé com ni de quina manera però, tard o d’hora, haurem d’entrar al club de la vessant negativa de la cooperació. Igual ho fem, ara, amb el CIM o més tard amb no sabem què. El número de loteria el tenim a la butxaca i als jocs d’atzar, a la llarga, sempre si perd. No voldria caure en la demagògia d’aventurar que el que vindrà, si no es fa el CIM, serà pitjor. Si més no, renego dels altres demagogs que postulen en el sentit d’oposar-se a tot i fer pensar (ells no ho pensen) de que sempre es podrà sortir incòlume del “progrés”, tal com aquest s’entén en els nostres dies.
Ni sogres, ni innocents, ni demagogs. Si més no, sempre queden les armeries. Formar piquets, al preu que va la ma d’obra, és insostenible.
Jordi Voltà
Calafell, Baix Penedès (no adherit).

11 comentaris:

Què t'anava a dir ha dit...

Benvingut al món dels blogs. Anem construïnt aquesta comarca virtual que ens acull.

Jordi Voltà ha dit...

Gràcies per la benvinguda. Hi poso el meu granet de sorra.

JG ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
JG ha dit...

Hola.
Vols dir que els més de dos mil treballadors que es preveu facin funcionar el CIM, amb les seves corresponents famílies, no comportaran un canvi cultural i identitari als quatre pobles propers al CIM?
A banda d'això, creus que aquest tipus de creixement és el que necessiten els nostres pobles? La indústria de la logística no aporta valor afegit, només emmagatzema, classifica i distribueix quantitats ingents de contàiners provinents, en el cas hipotètic del CIM Penedès, dels ports de TGN i BCN. Per cert, el port de BCN preveu expandir-se el 2010 el doble que ho és actualment. A costa de què? Dels polígons que necessiten per emmagatzemar les mercaderies, entre ells el CIM previst al Penedès. El director del port de BCN va dir ahir a la TV3 (no ho oblidem, "la nostra"), que "La única opció (pel Port) és créixer".
Als nostres pobles no necessitem aquesta oferta de llocs de treball, simplement no l'hem demanat.
A banda, com bé dius, la saturació dels recursos naturals (aigua principalment), paisatgístics, i viaris, serà un fet real (i de fet ja s'està produint, amb l'ampliació de l'autopista, etc). Els serveis socials com la sanitat, l’educació i formació, ja són un dèficit actualment a la comarca (vols dir que no ens manca una inversió que ens pertoca?).
El CIM no solucionarà l'atur dels baixpenedesencs, sinó que ens portarà mà d'obra per cobrir l'oferta del CIM, i molt possiblement la taxa d'atur continuarà estant com està.

No necessitem el CIM per adaptar-nos al progrés (que sempre ve imposat des de Barcelona). A més, actualment ja s'està transformant l'economia comarcal, i no estem immunes al progrés (vegis quants polígons hi ha programats a la comarca en els POUM's). Des de la plana interior reclamem un altre tipus de creixement, més sostenible, amb valor afegit, i respectant l'economia tradicional i el turisme comarcal.
Un penedesenc.

Jordi Voltà ha dit...

Benvolgut Josep LLPDS:

Agraït de que t’afegeixis a donar l’opinió del CIM. Primer de tot, haig de manifestar-te que, si repasses el meu escrit, en cap moment faig apologia del CIM ni aprovo la seva construcció. La meva exposició va encaminada, primer, a desmentir certes oposicions i manca d’informació que no es van produir en cap moment. Tots els qui van vendre ho van fer conscientment...i per diners, és clar. Passa que, arreu, quan passa un fet determinat ningú n’és responsable i tothom troba una excusa per esbaldir-se quan hi ha safareig.

Els polítics, que ara defensen tan aferrissadament la “no” construcció del CIM, ho estaven "absents" o afectats d’una amnèsia “política abduïda”. Si, Josep, quan van iniciar-se les compres de terrenys del CIM, qui manava a la Generalitat era Convergència i Unió. La majoria d’alcaldes de la comarca eren del partit o no van enfrontar-se, en cap moment, als plans del Govern. Malgrat tot, els votants no han tingut cap inconvenient en tornar a recolzar la majoria de candidatures que els van aixecar la camisa amb el CIM. És una vergonya, però la majoria hi ha fet sordina. Una de les meves queixes és, doncs, per nosaltres mateixos que diem una cosa però no som conseqüents a l’anar a votar.

Dius:

“Vols dir que els més de dos mil treballadors que es preveu facin funcionar el CIM, amb les seves corresponents famílies, no comportaran un canvi cultural i identitari als quatre pobles propers al CIM?”

Si, Josep...segur. Però, fins ara i amb el que ens ha vingut, hi hem fet gaire? El més indispensable i prou. Ara per ara, continuen havent els mínima punts de trobada d’autòctons i de “forasters”. I en això, hi ha ven poca gent que hi faci res en “CAP” dels pobles de la comarca. Els xarnegos, al seu lloc; els moros, a l’altre; i els nacionals, als de sempre. Hi ha excepcions, però poques, malauradament. L’educació ha anant regulant, mica en mica, la integració. La educació, eh? La gent més aviat s’ha mogut per motius laborals que no humanitaris. No diré més, cadascun que parli pel seu poble. Però, amb el cor a la ma, no vull donar ales sembrant hipocresia.

Més avall:

“no volem que passi perquè aquí som gent compromesa amb la nostra cultura”

Hem remeto a l’anterior exposició. Els catalans, no hem rebutjat els immigrants, això ens honora. Però tampoc els hem acollit amb els braços oberts. Les coses pel seu nom. Hi ha problemes –si parlem en general– i si parlem de particularitats, mira’t El Vendrell on PxC té un tou de regidors. Si tens un moment, calcula la quantitat de gent que ha votat aquesta opció i trasllada-la a tota la comarca. Pots quedar glaçat pel percentatge. A part, no he vist cap moviment oposant-se al partit xenòfob –amb pena del meu cor– de la comarca. Bé, Josep, tenim un problema, no sabem com integrar culturalment i tenim una part important de votants que no volen ni sentir-ne parlar. Se’ns gira feina.

En un altre apartat, afirmes:

“Si no ets capaç de valorar això, ho sento, però aquí no ens vinguis a defensar el CIM que ningú volem.”

No, jo no defenso el CIM. Però no vull ignorar que, tard o d’hora quelcom ens esquitxarà. I és el que dic: que les persones que han de decidir, ho tinguin clar. I que sapiguem negociar a favor nostre. Ara bé i sisplau, “ÉS UNA COSA MOLT SERIA”. Ja t’ho deia a l’article, no et pensis passar per alt les molèsties estructurals del “”progrés”” (t’ho he posat amb 4 cometes). I estem massa a la vora dels enllaços viaris. Un altre, mira’t les manifestacions en contra del CIM. Ja cal que els ajuntaments hi fotin cullerada i “ES MULLIN”. No som (et poso la primera persona) prous per aturar-ho. Siguem-ne conscients i no fem el passerell. Al Baix Penedès cal una bomba atòmica per fer-nos moure de la cadira.

Afegeixes:

“Per tant, actualment ja s'està transformant l'economia comarcal, i no estem immunes al progrés, sinó que reclamem un altre tipus de creixement, més sostenible, amb valor afegit, i respectant l'economia tradicional i el turisme comarcal.”

Tal com dius més endavant, l’economia comarcal es transforma “A COP” de polígon industrial, sense cap tipus de pla estratègic. Cadascú mira per ell. Et demanaria que fessis una llista de les empreses del teu poble que fa 30 anys que existien. Després, mira el percentatge. On és l’economia tradicional? Què entens per tradicional? Quants anys converteixen una economia en tradicional i...sobre tot, quant terreny de l’economia tradicional has cedit, en el teu municipi, a canvi de...? Del turisme comarcal, no cal ni parlar-ne. Tal com em retreus, visc en un poble de la costa (tinc ulls a la cara, no ho oblidis) i el turisme comarcal ha estat una “DESGRÀCIA CONTINUADA” que ha destrossat el territori del cordó de la costa i ha hipotecat el futur de milers de persones esperant que “FACI BON TEMPS”.

Incideixes en:

“Per cert, el port de BCN preveu expandir-se el 2010 el doble que ho és actualment. A costa de què? Dels polígons que necessiten per emmagatzemar les mercaderies, entre ells el CIM previst al Penedès. El director del port de BCN va dir ahir a la TV3 (no ho oblidem, "la nostra"), que "La única opció (pel Port) és créixer".

Si noi, és així. Aquest és el motiu del meu article. Les coses són com són, no com ens agradaria que fossin. Som massa prop de la capital de Catalunya i això ens afectarà, no ho dubtis. Torno a reclamar: els polítics! que són qui tenen les armes per negociar, triar o destriar.

En un altre ordre de coses dius:

“A més, actualment ja s'està transformant l'economia comarcal, i no estem immunes al progrés (vegis quants polígons hi ha programats a la comarca en els POUM's).”

Més que transformar, jo, en diria evolucionar. Aquesta crisi, mini-crisi, aturada o el que sigui, sí que transformarà algunes empreses. Però el que passa és una lògica evolució per adaptar-se a les noves necessitats. Diferencio, no sé sí amb encert o no, entre transformació i evolució valorant la “violència” o afectació de l’empresa al present del mercat. O sigui, l’empresa sempre està evolucionant però es transforma quan algun factor extern o intern afecta decisivament la seva producció i el seu resultat.

Acabo...no et pensis que ets gaire més lluny de on jo estic. Permete’m primer, sí més no i per una banda, l’acceptació de la garrotada i, segon, en aixecar-nos, afanyar-se a cavar la barricada (política, si vols) i empènyer amb força l’escopeta (de la negociació, si vols). Un cop t’encasquetis el casc, mira al voltant si tens de companys els regidors de la comarca, no sigui que, tot cercant-los, els vegis revolant com a voltors.

Salut i comarca!

Jordi Voltà

Anònim ha dit...

Hola Jordi, si mires el documental UNA MAR DE CIMENT de l´arbocenc Ramon Tort, hi veuràs els alcaldes dels pobles afectats pel Cim en la época que va començar tot RECONEIXENT que la Generalitat no els volia dir res del perqué estaven comprant terrenys en aquella zona, que més tard tard els va dir que allà es volia fer alguna cosa però que no els ho podien dir i que no ho diguéssin. Per tant hi va haver una manca d´informació que va fer que molta gent vengués els terrenys a persones que fins i tot deien que els compraven per invertir en vinyes. És clar que si vols podràs dir que m´ho invento... Quan es va saber de veritat de què anava la cosa, les vendes van caure en picat.
Si et plau informa't millor per defensar el CIM de la manera súbtil i sense reconèixer que ho estàs fent.

Montse Mellado

Jordi Voltà ha dit...

Bona nit Montse:

Gràcies per la teva aportació.

Un familiar meu va vendre terrenys d'aquests. Sé de primera mà com va anar doncs vaig ser a totes les reunions d'aquest familiar. No hi havia "persones" que venien. Hi havia "un" API de Barcelona que era l'autoritzat de la Generalitat. Utilitzava una persona del poble que li indicava els diversos propietaris i les adreçes d'aquests. Aquesta persona encarregada de comprar els terrenys, no deia que ho comprava per posar-hi vinyes, deia que treballava pel INSTITUT CATALÀ DEL SÒL.

Dius que van caure en picat les vendes? Pots dir-me un sol propietari que no hagi venut i que l'hagin expropiat. No, tots han passat per caixa. Si pots, demana a alguna d'aquestes "víctimes" si són capaços de donar-te una còpia simple de l'escriptura de venda. Veuras que preu és molt semblant dels qui van vendre primer.

També dius que als alcaldes, quan els preguntaven deien que: "no els ho podien dir i que no ho diguéssin". A veure, Montse, RES POT DIR QUI RES NO SAP. O sigui, que ho sabien. Tot pensant i ja que anomenes l'Arboç, li pots preguntar a l'alcalde Plana doncs anava informant a tothom qui li preguntava.

Recapitulem, un senyor compra terrenys per a l'Institut Català del Sòl...i va dient que es per plantar vinyes. Et sembla lògic? No ho he sentit a ningú dels que conec. Potser t'ho deu haver dit algú que vol quedar bé o que vol netejar la conciència. La seva penitència deu ser cobrar els redits del banc on va ingressar el xec.

Dius que defenso el CIM? Voldria que algú em garantís que d'aquí a 20 anys no tindrem una "porqueria" més gran que el CIM. I t'ho dic per que de la gent veig molt bona voluntat. Però, els qui remenen les cireres s'han dedicat a carregar-se la comarca de dalt a baix en els darrers 40 anys. I els moviments socials, cívics i associatius se'ls han passat per l'angonal cada vegada que els hi ha convingut.

I voldria que tota aquesta força popular fos encapçalada per TOTS els alcaldes de la comarca. Portem 30 anys d'ajuntaments democràtics. Que pot ser has vist algun alcalde crucificat per no haver premés una promoció immobiliaria o un polígon industrial? Res. Algun a la presó per haver-ne permés masses! Confiança, doncs, poca.

I voldria que, dels alcaldes que manen ara, no ni hagués cap dels qui eren quan les vendes. Per què les guineus eren dins el galliner.

Ara, són molt valents doncs a la Generalitat s'ha girat la truita. Caldria veure que passa si tornen el convergents, que són els qui ho van començar, no ho oblidis...I callaven.

Voldria també que, si en una manifestació contra el CIM som 500, per la següent siguem 501, mínim.

Voldria que TOTS els municipis estiguessim d'acord fins on hem de permetre intal·lacions d'aquestes. I si no en volem cap, que és el que ens hi juguem. Que es parli clar!

No vull quixots. La gent sabem que mantenir i millorar el nivell de vida costa quelcom. Podem fer-ho intel·ligentment, es clar, i millorar el què es pugui i no espatllar la resta...però...si toquem de peus a terra hem de ser concients de que quelcom s'espatllarà, ni que sigui una mica.

Li feia el comentari amb en Josep Llpds: estem massa a la vora de la capital. ÉS IMPOSSIBLE que alguna cosa no ens esquitxi. En som conscients d'això?

Bé, com a mínim, en parlem. Senyal que ens preocupa.

Salut i comarca

Jordi

Unknown ha dit...

Algú m´ha dit que hi havia un bloc on s'opinava contra el CIM pixant fora de test. Ho he volgut comprovar i veig que és veritat.Una cosa són les diverses opinions que pots manifestar a favor del CIM i una altra és que diguis coses que no són veritat. Aquí alguns aclariments:
- És veritat que hi havia gent que de primer quan comprava deia que era per invertir en vinyes, tal i com diu la Montse, jo en sóc testimoni.
- Les vendes van caure en picat quan es va saber que els terrenys eren per fer el CIM.
- En quan a preus no és veritat el que dius. Els primers van vendre a 18.000€/ha, al cap de dos anys altres van vendre a 90.000/ha i pregunta-li a la propietària de la masia El Papiol de l´Arboç el que li han ofert darrerament... vas errat noi...
- Hi ha molts propietaris com jo que encara no han venut per la simple raó que la nostra terra no està en venda. Encara no tenen ni el 50%.
- Sobre el que dius de l´expropiació, és amb el primer que em van amenaçar i de molts mals modos quan els vaig dir que no volia vendre.
- Si mires el reportatge UNA MAR DE CIMENT, els alcaldes de l´época admeten, repeteixo admeten que la Generalitat no els volia dir el que volien fer quan compraven terrenys, així ho admet l´alcalde de l´época, en Joan Malla, després és clar, tot s´acaba sabent...

Salutacions.
Josep Mallofré

Jordi Voltà ha dit...

Bona tarda, Josep:

Gràcies per deixar la teva opinió.

Malgrat tot, espero entenguis la diferencia entre “pixar fora de test “ i “veure a galet”.

Passaré a recordar –tal com exposo en l’article– els municipis no adherits al “NO FEM EL CIM” del Baix Penedès (el 50%), els de l’Alt Penedès (el 88%) i els del Garraf (80%). Josep, no és que hi hagi un bloc que opini del CIM d’una manera o una altra; és que mitja comarca se n’hi en fot l’altra mitja. Si extrapolem a les comarques veïnes, el percentatge fa enrojolar. No sembla que floreixi un especial interès comarcal, ni tan sols pensant en la possible vegueria. No és cap novetat.

Si dius que hi havia gent que comprava dient que era per plantar-hi vinyes, deus tenir raó. Només dir-te que, referent al CIM, dels que jo conec i he parlat amb uns quants, no n’hi ha cap. Tractant-se, en moltes ubicacions, de sòl pedregós i impracticable per als vinyals és com fer sonar una alarma a la porta de la caserna dels mossos d’esquadra. Fora el CIM, m’ha arribat a les orelles una oferta sobre terrenys de l’altre costat de la N-340 per plantar-hi vinyes. Un altre que buscava passerells i volia adquirir sòl proper al possible centre de mercaderies. El propietari, que no es dedica ni a la vinya, ni a l’especulació, ve tenir-ne prou amb una trucada telefònica per esbrinar els interessos de fons de l’oferta. I viu a 60 quilòmetres del Baix Penedès. La gent del país fa anys que està tocada del cas.

La diferència de preu de la que fas esment em recorda l’acudit de l’entrevista on li pregunten a un senyor/a si faria l’amor amb l’enquestador/a per 1 milió d’euros i li diu que si. Seguidament li pregunta si ho faria per 10 euros. El senyor/a s’escandalitza i li contesta que “qui es pensa que és”. L’entrevistador li contesta que el que és, li acaba de demostrar, ara ja només estan parlant de diners. Cadascú, amb el que és seu, fa el que vol. I els diners són molt llaminers.

Un amic meu –parlant de negocis– em diu que li agradaria conèixer una persona que hagi perdut diners a la borsa. Si els sents, només et comenten quan hi guanyen. Quan es perd, ningú comenta res, no fos cas que et preguessin per tonto. També, si vens quelcom però fas saber que ho has fet per uns bons dinerons, sembla que es pugui justificar més. La veritat, però, està en el Registre de la Propietat. És un registre públic, tothom hi pot anar a consultar. Si ho feu, us aventuro unes sorpreses majúscules.

Et felicito per la teva determinació a no vendre. Utilitzes l’adverbi “encara” referent als qui no ho han fet. És per la mateixa determinació que tu o esperen una oferta superior?

Lamentablement, pots trobar-te amb algun cafre que et pressioni i t’amenaci amb l’expropiació. Veig que te’ls vas saber treure de sobre. Si vols un consell, però, assessora’t i veuràs les armes que tens.

Al reportatge “UN MAR DE CIMENT” l’ex-alcalde Malla es refereix a l’any 2002. L’any següent hi va haver eleccions municipals i va deixar el càrrec. També sobre el reportatge, no et sembla incomprensible que l’alcalde de Sant Jaume digui sobre una conversa amb el de l’Arboç que aquest darrer li comenta: “si, aquí hi ha alguna cosa, però no ho puc dir”?. Era un secret a veus, així dons, només estem discutint si al 2002 o el 2003...però tots ho sabien...o ho van arribar sabent.

Podem parlar del que vulguem: del preu, de si la gent ha de vendre o s’ha d’enrocar o de si els alcaldes ho sabien, s’ho callaven o s’hi es feien “luz de gas” els uns als altres. El problema és que algú comença a rumiar per nosaltres. Ens pren la iniciativa. La pregunta és si la hem tingut mai la iniciativa. Ens queixem només quan ens trepitgen l’ull de poll. Serem capaços de reprendre la direcció de la nostra comarca? Tenim clar qui ho ha de fer? Tenim algun projecte en comú?

És hora de cerca respostes i solucions. Una cordial salutació.

JG ha dit...

Hola, torno a ser el Josep, de Llorenç.
A mi em dóna la sensació que el Jordi Voltà està introduint aquí un debat que em sembla interessant, i molt, al marge que estigui o no d'acord del CIM. Veig que es refereix al fet que "mitja comarca viu d'esquenes a l'altra mitja", i d'aquest fet no se'n parla massa. I crec que té tota la raó, en el sentit que els pobles de la costa han tingut i tenen un creixement, i l'estan patint de valent (per les diverses insostenibilitats que sorgeixen, desigualtats, conflictivitat social, manca de cohesió, etc), i per l'altra els pobles de la plana interior, que més o menys ferms ens mantenim per contenir el progrés que ens imposen. Per tant, podem trobar com dos "móns" baixpenedesencs.
El que és indubtable és que la comarca passa per un període transitori, amb uns canvis molt acusats, sobretot a nivell de pressió urbanística, i el millor que podria passar és que els pobles baixpenedesencs ens uníssim per trobar punts en comú en el que ens afecta de forma col·lectiva, com a comarca (ex: abastiment d'aigua, creixement urbanístic, creixement econòmic, gestió del turisme, l'agricultura, gestió de residus, etc).
No obstant, no podem oblidar que tenim un òs dur de rosegar, que és la política de creixement que imposa la Generalitat (i l'Estat), moltes vegades antidemocràtica (ja que imposa un progrés que la gent no hem demanat i rebutgem). I és més, el progrés (que imposen a cop de talonari), l'apliquen tant els Sociates com els Convergents, i aquí la prova del cotó no falla.

Jordi Voltà ha dit...

Bona tarda, Josep.

Primer de tot, disculpar.me per l’endarreriment en contestar-te. Em permeto també publicar aquesta resposta com a article en un intent de facilitar el debat del que sembla que estem una mica mancats.

Tal com dius, el CIM no és més que un cas que, tot i la seva importància i excepcionalitat, demostra un rerefons molt més profund.

Hi ha aspectes que no són exclusivament penedesencs però que demostren els nous tarannàs de la nostra societat. Poques coses estimulen la protesta airada de la gent. Enrera queda l’època de la transició, curulla de manifestacions, vagues i piquets. Una etapa en que la gent tenia necessitat de sortir al carrer i fer sentir la veu. Una de les puntes de llança, si més no, la més expeditiva, era la vessant estudiantil. Els universitaris es sentien portaveus de una societat que despertava i altaveus de reclamar un lloc transcendent en les decisions que es prenien.
Molts d’aquells agitadors socials van esdevenir representants polítics. Una altra font de la política fou la capçalera de les associacions. Així, molts membres de juntes associatives, d’entitats i grups foren reclutats indiscriminadament com a regidors, consellers, diputats o senadors. Aquest fet afavorir l’arrancada de la maquinària politica, inexistent fins aleshores. Per altra banda, buidà de contingut directiu i ideològic un munt de societats socials.

És evident que el món associatiu encara no s’ha refet de la fugida dels seus dirigents. A finals del 2007 vaig tenir el plaer de coincidir amb el president de Cors de Clavé, Antoni Carné en un debat – col•loqui sobre les Caramelles. En Carné va fer palès que, potser seria hora de que, totes les cessions de recursos humans que van oferir les associacions, tornessin als seus orígens. O sigui, que els polítics convertits es “reciclessin” una altra vegada a les entitats. Això, donaria una vigorositat inaudita al món associatiu i, per afegitó, al món REIVINDICATIU.

Si acceptem que aquest fet ha succeït ens serà més fàcil d’entendre com certs moviments socials no obtenen el ressò que, per la seva importància, haurien de tenir.

Les entitats, totes, necessiten una xarxa pròpia de contacte i comunicació. Encara no parlo de col•laboració que seria el pas següent.

Dins d’aquests contactes s’ha d’establir espais comuns, amb interessos comuns i problemes comuns.

S’han d’establir estudis, projectes, prioritats i plans d’actuació. Consensuar-los i debatre’ls. Veure la vegueria o la comarca com un espai sencer i propi de tots els habitants (perdoneu, però en molts comentaris m’ha semblat entendre-hi un egoisme inacceptable).

Efectuar la pressió necessària (amb tota la amplitud que conté aquesta paraula) davant les institucions polítiques per atendre les diverses sol•licituds i respectar la representació de les entitats demandants en els òrgans de decisió corresponents.

Acceptar i promoure les consultes populars que es considerin oportunes en temes puntuals. Garantir la vinculació de les mateixes en l’actuació de tots els representats polítics del territori.

La nostra democràcia, tot i el que ens pensem, encara es jove. Tots aquests moviments d’anada i tornada dels nostres líders socials encara està en ple trasbals. Per això tenim la sensació de que el nostre univers s’acaba, només, uns metres més enllà del nostre llogarret. Cal que prenguem posició i visió de grup, responsabilitat i cohesió.

Podem debatre de l’humà i o diví. Siguem conscients, però, que tots haurem de cedir (un xic) per que les decisions ens vinculin a tots. I, sobretot, quan sigui la decisió de tots, tots a defensar-la.