divendres, 21 d’agost de 2009

Somni d'una nit d'estiu (3)

...o gat per llebre...
He obert els ulls immers en una gran cua de gent. Les camisetes barrades blaugranes m’han fet entendre que estava esperant per entrar al Camp Nou.

-Això del Gamper no entra amb l’abonament?

-No, noi, has de pagar-ho a banda? S’ha de fer diners pels fitxatges, saps?

Ja érem dins. Havíem passat pels torns com vedells a l’escorxador amb la diferència que, aquí, et desplomen abans d’entrar. Això sí, dirigits per la intuïció i el desig arribem com a guiats per una mà invisible fins el seient assignat.


Surten les estrelles. Presentació al més estil nord-americà. Es coregen els noms com a veritables semidéus. Saluden. Els futbolistes fan el típic balanceig; com sí, d’un moment a l’altre, haguessin de començar a córrer. Ho compassen amb saltironets: discrets, mesurats, inconsistents.

En acabar, donen les alineacions. Has de ser un barcelonista amb un mínim de 22 dels 23 parells de cromosomes blaugranes per conèixer els jugadors. La gran majoria tenen fitxa del filial que juga a 2a B.

-Tenim un gran planter-diu un aficionat veí.

-Si, però avui podia posar els bons, no?

Miro el preu de l’entrada. Si la majoria de jugadors són del Barça Atlètic, podria anar-los a veure, de franc, qualsevol dia que volgués.

-En Guardiola vol donar-li una llicó al Beguiritain i fer-li veure que no té jugadors.

Caram! Que no poden dir-s’ho en un despatx, això? Han d’esperar a fer-ho en llenguatge subliminal davant de 94.000 aficionats?

La primera part va perdent pistonada a mesura que passen els minuts i els joves van afectant-se pel calor i la defensa ordenada dels britànics. Contra atac d’ells: gol. 0-1. Mitja part.

-Ara posarà els bons. Ja ho veuràs-diu un entès.


Surten Ibrahimovic, Messi, Pique i Keita. En un primer moment sembla que la cosa canviarà; potser més pel respecte del jugadors del Manchester City als que han entrat del Barça que per l’efecte pràctic en el joc d’aquests. Un miratge. Un parell de fuetades en forma de xuts al pal donen un xic d’emoció. La gent espera en va que es capgiri la situació.

-A veure si s’haurà pansit la flor al cul del Guardiola.

-Si, aquest any patirem.

Ja suren els baixos instint culers. L’àrbitre allarga –innecessariament– quatre minuts el partit. Es desperten alguns que pesaven figues feia estona i cap a casa.

-En Florentino ha rebentat el mercat!

-El Florentino acaba d’arribar i, nosaltres, fa dos anys que no fitxem ningú amb cara i ulls-respon un altre.

Primer: Algú va dir que, els experiments, s’han de fer amb gasosa. Segon: Guardiola va avisar de que, per ell, el Gamper era un amistós més. Tercer: Els preus no eren d’amistós i, històricament, el Gamper ha estat un torneig important i que s’ha pres seriosament. Em turmentava encabir aquests tres punts en un espai coherent.

M’he despertat cobert d’una suor freda i, a la mà, hi tenia una estampeta de la Verge de Guadalupe, patrona dels descobridors.

1 comentari:

Miquel Casellas ha dit...

Ei.ho tens molt abandonat tot aixo.