Alguns s’han afanyat a recordar que, en un país democràtic, la monarquia no ho és de democràtica. Si els monarques hi són, doncs, i mentre hi siguin, que callin. Si no els pots dir el que vols, no poden donar motius de diàleg o controvèrsia.
Teòricament, són el reis de tothom (com els de l’Orient però més cars, que ja és dir), també dels avortistes, dels eutanasiadors i dels homosexuals i lesbianes, estiguin legalment units, ajuntats o com els surti del nap i/o la patata dir-ne (mai més ben dit).
Casi tots els qui viuen de la moma pública s’han afanyat a defensar l’opinió de sa majestat. És clar, té tanta raó... On s’és vist que la gent avorti; per la mort de Déu, no s’entén. Tothom hauria de fer com els seus sagals que no miren prim. És descendència a càrrec de l’erari públic. Poden tenir-ne a dotzenes, si volen; només és qüestió de posar-se a la feina. Ah! I no els hi calen guarderies; tenen servei de mainadera. Enfeinats com estan, tot el dia amunt i avall, en aquest hotels tan luxosos, aquests dinars i sopars tan indigestos. Ai senyor! Quin esforç. És que no ens en fem càrrec.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgEVyGQWPwjAllhs3gdakguZWMpP8QhdT4OBBxh0cNHX7DSq6xiBkRsklWPjDIR7Sq4goYq69EuZf46GJvBAshODCNN8s2uQKhYKWI5nluEYqyBV-L7xxhXnhY4IyMmP6tW43JCl0mrVfM6/s400/Reina+-+1.bmp)
L’eutanàsia si que fa vesar el got. Mare meua! –que diria un amic meu–. Si tu pots anar a qualsevol –quan dic qualsevol, dic de veritat, qualsevol– clínica, hospital, metge especialista, eminència cercant i trobant tractament, medicació, experiment, provatura i/o solució, l’eutanàsia queda lluny, molt lluny. I si es dona el cas, amagarem el que faci falta i farem el que convingui.
Respecte a la unió de dos homes, dues dones, un home i una dona, una dona i un home, un home i una altra cosa, una dona i una altra cosa i els múltiples numèrics corresponents a cada cas...tant me fot. Mentre els dos o múltiples de cada cosa hi estiguin d’acord que facin el que vulguin. I que li diguin com els vingui de gust.
No ens ho mirem bé i no ho podem entendre. La monarquia: “no és d’eixe món”.
A la mestressa de la Casa Reial no li preocupa la hipoteca doncs el palau ja el tenen pagat de fa dies i sense bonys. Sembla que el van pagar al comptat, sense crèdits. Els fills també estan lliures de carregues immobiliàries. I això que el nen s’ha comprat una unifamiliar aïllada complerta, diguem-ne (que ara, pacientment, va omplint a força de maluc).
En aquest moment, la veritable preocupació d’aquest país és anar al mercat amb el diners suficients per tornar a casa amb la senalla plena. Però, ah nois! Això, a la Reina, no la preocupa. No és el seu cas. Ella surt menjada de casa o va amb dietes pagades.
Recordo l’eslògan de l’ajuntament de Barcelona de fa uns anys: Vine al mercat, Reina!
4 comentaris:
ja està bé que pensi i que ho digui. Ara sembla que tinguin veu i tot. Durant molts anys semblava que només deien coses bones i prou. Ja era hora que es posicionessin d'una forma clara. Perquè tenen uns ideals i una manera de ser com tothom. Ja era hora. És igual el que digui l'important és que parlin.
La possible confrontació argumental vindria de que el seu càrrec -teòricament- s'ostenta per a tots, els del si i els del no, els del blanc i els del negre.
La monarquia constitucional és una institució que penja del cel (no sé sí d'un fil prim o d'una gruixuda corda). Una democràcia, que proposa la igualtat (també davant la llei) entre tots els ciutadans es contraposa amb els drets atorgats a la monarquia en la Constitució (i amb el concepte de monarquia mateixa).
La Constitució recolza el concepte supra-personal dels familiars borbònics. Els supra-personals (pot dir-se de qui té drets superiors als altres) no poden mantenir converses, discusions, opinions i controvèrsies corresponets a l'ambit dels ciutadans de peu. Si baixen a l'àmbit dels "mortals" perden la suposada dignitat i es posen al peu dels cavalls de l'opinió pública.
Ah! I si parlen gaire...duraran poc.
Perdoneu, m'he deixat:
Amen!
Aquesta gent el que són es una despesa immensa per a tots, i la família cada vegada és més gran, la veritat és que no els considero els meus reis, no m'agrada el que és la Monarquia, per a mi despeses i prou.
En quan a les opinions de la reina, em sembla que a poco a poc es treuen la màscara, i anirem veient de quin peu calcen.
A mi el que em preocupa es la qua tant gran que hi ha a l'INEM cada dia, quan hi passo, mai ho havia vist tant ple.
Publica un comentari a l'entrada